Avui l’Ot i jo hem pujat al Matagalls. 8,3 km de recorregut en quasi 4 hores. Un dia boirós i alhora solejat. Després d’un dinar frugal al cim, amb les mans gelades i l’esgotament al llagrimal, l’Ot s’ha rendit per un moment. Hem pujat amb amics i amics dels amics que no són amics nostres, i així costa molt entrar al grup, al joc i al ritme dels altres. He acompanyat tots els seus moments de dubte, negació, cansament i frustració, veient com lentament s’anava desenganxant de mi, agafant senders paral·lels cada cop més allunyats, fins al final perdre’s en les guerres de boles de neu, persecucions i converses de nens del tot incomprensibles i del tot indispensables. Avui l’Ot m’ha acompanyat a pujar una muntanya, una necessitat que jo tenia arrelada molt profundament i que avui he pogut satisfer. Jo avui he acompanyat a l’Ot a pujar una muntanya sol i a baixar-ne rient amb els amics. Gràcies amor, gràcies Ot per ser com ets. M’encantes!
Compartir el pa, compartir el menjar, compartir el que ens alimenta, el que ens nodreix, sigui una llesca de pa, una amanida, una passejada, una mirada o una forma de sentir-nos vius. Compartir una idea, una vida, l’amor o els fills. Compartir les esperances amb algú, verbalitzar en companyia les afirmacions que ens situen en la realització dels nostres desigs. Acompanyar el fet de créixer, sostenir la frustració, commoure’s amb la revelació de l’altre, i entregar-se a la responsabilitat de ser un mateix i així ser un bon company. Estimar, més enllà dels terrors propis i a través de la mateixa estima, respectar i entregar-se. Gràcies amor per quedar-te amb l’Aran i l’Auró i acompanyar-los a ells durant aquest dia de revelacions. Gràcies Carlota per ser com ets, clara i brillant, com un estel que ens guia a mig camí d'entendre que allà on sóm és on voliem estar. M’encantes!
M’encantem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada