Acompanyat de lluny per deixar prou espai per enfonsar-se i netejar, a llàgrima viva i fàcil, amb el moc pendolant, el rictus estirat i la fluixera a les cames. Quan de temps feia que no em deixava anar d’aquesta manera? Quina va ser l'última vegada que vaig plorar com plora un nen, sense guardar-se res? Perquè resulta tan revelador vessar pels ulls el dolor de l’ànima?
Els nens investiguen si el que passa realment és que el papa plora i treuen el nas a la cuina: el papa plora. El papa traspassa. El papa s’entrega a l’emoció, la reviu i així la traspassa. Gràcies! A tot i per tot. A tots. I sobretot a tu amor per la teva enteresa davant les veritats més difícils d’acceptar i la visió clara i sana del camí a seguir.
Els nens investiguen si el que passa realment és que el papa plora i treuen el nas a la cuina: el papa plora. El papa traspassa. El papa s’entrega a l’emoció, la reviu i així la traspassa. Gràcies! A tot i per tot. A tots. I sobretot a tu amor per la teva enteresa davant les veritats més difícils d’acceptar i la visió clara i sana del camí a seguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada