Part del bosc

Regiro cercant les idees magnètiques que s’atreuen i rodolen juntes seguint el camí que serpenteja entre els arbres. De tant en tant m’aturo a descansar sobre una roca des d’on puc recollir branquetes de terra i trencar-les en trossets petits. A vegades, damunt d’un turó, m’estic dret mirant el dibuix de la vall entre muntanyes i els tons diferents dels arbres que expressen les diferents maneres de ser tots parts d’una gran família sota el cel. I un cop només, vaig dormir entre arrels al peu d’un gran desmai que va aturar el temps dins la seu càlid escafandre. La senzillesa del món potser es troba dibuixada per l’alè que mou un cabell, en la brisa que acarona les fulles o en una llesca de pa de mig, un bon tros de xocolata i el repte impossible de fer coincidir l’últim tros de pa amb el darrer bocinet de xocolata. Regiro cercant les idees magnètiques perquè a vegades no tinc prou paciència per esperar-les escoltant els ocells o perquè a vegades em sembla que no tinc prou valor per quedar-me callat i reconèixer que ja formo part del bosc.