Tornar a casa

Jo arribaré a casa
per aquest camí abrupte
que em causa desamor
perquè crec en el que sento
i crec que és innegable
i crec que està més viu que mai.

Sé que l’amor em portarà a casa
i que només cal deixar anar
el meu do d’estimar, ara ha caigut
el vel de la infantesa
que amaga l’ànima sota el llamp
dels aplaudiments forans.

Torno cap a la bombolla
d’on vaig caure el dia que vaig pensar
que jo era més gran que el meu ser
que estava més viu com més visible era
i que l’amor se sosté amb l’admiració
pròpia, aliena i efímera.

Torno cap a la bombolla
on vaig renéixer de debò
amb el meu amor etern i els nens
torno a casa perquè crec
en la bombolla i el seu poder
vital, en mi i el meu amor.