Mira per la finestra de la suite d’un hotel d’Eivissa. És de nit, unes quantes nits després del casament. Ha deixat al llit, al pis de dalt, la dona que estima. No podia dormir. Ella ha percebut el buit a la seva esquena i baixa l’escala, mirant-se’l, absort molt més enllà del seu reflex, tan poc present que s’ha tornat translúcid com el vidre. I mentre baixa torna a percebre a la seva esquena el terror d’ell, la seva profunda por a la felicitat. Quan de sobte és conscient de què no està sol es trenca l’encanteri del desdoblament. Durant una estona i guiat pel terror ha aconseguit fugir prou lluny, i falsament a recer ha cregut que no habitava aquell cos que era conscient per primera vegada de la seva fragilitat. No m’ho puc permetre… Sentir-me feliç, diu sense mirar-la, en veu alta i amb to de disculpa. Si em sento feliç començo a dubtar i si dubto es fan evidents les coses que puc perdre. Fins ara no pensar en què podia perdre, o en el simple fet de perdre, ha sigut la creença cega que m’ha dut a ser el millor pilot del món, a córrer amb el millor equip del món i a guanyar el campionat mundial de Formula 1. Si creus que ara encara ets a temps de renunciar a la felicitat, fas tard. Li diu ella mirant-lo a través de l’ombra i estirant-lo amb la mà fins allà on es pot reconèixer.
Uns mesos després, 24 de Octubre de 1976, Niki Lauda entra a boxes poc després d’haver començat la cursa. Plou intensament al circuit de Fuji, al Japó, és l'última cursa del mundial. Lauda baixa del cotxe i el seu cap de mecànics li pregunta amoïnat si al cotxe li passa res, ell respon que el cotxe va perfecte però que córrer en aquelles condicions és molt arriscat. Aquell agost passat a Alemanya, al circuit de Nürburgring, amb unes condicions climatològiques similars, havia tingut un accident terrible on s'havia cremat la cara i part del cos. Es treu el casc mentre abandona el box i la cursa decisiva on es decidirà el campió del mundial. Assegut al costat de la seva dona escolta per la ràdio, a dins de la seva rulot privada, com es desenvolupa la cursa i com se li escapa el campionat.
Uns mesos després, 24 de Octubre de 1976, Niki Lauda entra a boxes poc després d’haver començat la cursa. Plou intensament al circuit de Fuji, al Japó, és l'última cursa del mundial. Lauda baixa del cotxe i el seu cap de mecànics li pregunta amoïnat si al cotxe li passa res, ell respon que el cotxe va perfecte però que córrer en aquelles condicions és molt arriscat. Aquell agost passat a Alemanya, al circuit de Nürburgring, amb unes condicions climatològiques similars, havia tingut un accident terrible on s'havia cremat la cara i part del cos. Es treu el casc mentre abandona el box i la cursa decisiva on es decidirà el campió del mundial. Assegut al costat de la seva dona escolta per la ràdio, a dins de la seva rulot privada, com es desenvolupa la cursa i com se li escapa el campionat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada