divendres, 17 de gener del 2014

Un grapat de cendra a la boca

Avui no puc escriure res. He rondat la foscor tot el dia i he entaforat trossets de l’ànim a tots els racons i foradets de casa. En conseqüència, i ressonant en la melangia de l’autoabandó, agafo paraules de Kitsch, que ells sempre han tingut un peu i mig a les hores fosques.

Cap quadrat, obres la boca per no dir res.
Cap quadrat, no és possible ser més espès.
Cap quadrat, parlem de monstres, parlem de tu.
Cap quadrat, d’idees quadrades, no et vol ningú.
Cap quadrat, no gires rodó, portes fils penjats
Com un ninot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada