Un got d'aigua fresca

Sento la tensió dels músculs llargament entumits després de còrrer, i una pinça al cap que presiona intermitentment sobre les orelles, un regust de sang a la llengua i la gola ben seca que fa mal. El cos rebufa alleugerit de tota la càrrega llançada per la borda a cada gambada, he sortit de casa ja quasi esbufegant i torno com Ulisses, anònim, gloriós i també vençut. Rego l'hortet abans d'entrar a casa, la carlota i els nens encara dormen i hauria de fer un monument, o sinó recordar de per vida, aquest got d'aigua fresca de bojons que em torna a la vida mitja part del cervell i el cos sencer. Acabo la dutxa amb aigua glaçada i el meu cos m'agraeix el pessic, em sento àgil i fresc, i em refirmo amb el meu compromís d'estimar-me, d'escoltar-me i sentir-me, a veure si ara sí, que porto tota la vida cagant-me amb tot i vivint de cul, em prenc seriosament ocupar aquest cos, viure aquesta vida a cada instant i morir-me com déu mana. Després... després és ara.