És l’altre qui allarga la mà

És l’altre qui allarga la mà i amb els dits
desfà el miratge que sempre ha sigut l’horitzó.
S’esmuny riera avall el temps, escapant dels dígits
esclavistes, el càlcul serà a partir d'ara un crim
i la lògica una simple opinió. És l'altre qui obre els ulls
i amb els ulls es perdona tots els instants que ha volgut
deixar de respirar i fondre's amb el fum dels cotxes.
La memòria ja no és constituent de present, i els records
es vaporitzen en volutes silencioses, desapareixeran
com es difumina el passat i tots els seus greuges.
Les mares explicaran als homes el seu origen,
acariciant-los els cabells amb les mans, els caps
recolzats a les faldes i vessant-los dolçament a l'orella
la saviesa de la creació i el secret de l'existència.