Por isso a minha aldeia é tão grande como outra terra qualquer
Porque eu sou do tamanho do que vejo
E não, do tamanho da minha altura...
Nas cidades a vida é mais pequena
Que aqui na minha casa no cimo deste outeiro.
Na cidade as grandes casas fecham a vista à chave,
Escondem o horizonte, empurram o nosso olhar para longe de todo o céu,
Tornam-nos pequenos porque nos tiram o que os nossos olhos nos podem dar,
E tornam-nos pobres porque a nossa única riqueza é ver.
Alberto Caeiro (Fernando Pessoa), a "O Guardador de Rebanhos - Poema VII"
Segueixo els passos segurs dels meus fills muntanya amunt. Hem creuat el pont de fusta que hi ha darrera del refugi de pescadors, i després de mirar les vaques fent tintinejar els esquellots a l’altra banda de la riera, l’Ot i l’Aran han descobert un camí secret que porta directament cap al desconegut. Els veig desaparèixer ara entre els matolls, ara darrera d’una roca recoberta de molsa. Són les 4 de la tarda i el sol, que ha estat tot el dia provant de fer-se veure entre els núvols, claudica. L’Auró m’acompanya dormint a la motxilla i estossega immediatament com un vell bronquític. Jo penso que la passejada dura màxim 15 minuts més i baixem.
Des de dalt veiem la vall de Sant Sadurní d’Osormort, Les Guilleries. No hi ha boira, no n'hi ha sovint aquí, però el dia és gris i sense ni la bona intenció del sol el fred d’un gener no gaire fred es nota. De sobte, l’Aran, conqueridor de turons i senders inhòspits, s’adona que està cansat, té set i gana, i sobretot, que ara toca baixar i desfer el camí caminat. De sobte, tot està ple de pedres que no hi eren, esbarzers que esgarrapen, camins que desapareixen i freds que refreden. Baixem com una bala i ens equivoquem dues vegades, però finalment creuem el pont de nou i com que l’Auró s’ha deixat posar a la cadira del cotxe i continua dormint, devorem el nostre arsenal de supervivència: un plàtan i dues mandarines. Ens queden 2 minuts i mig de carretera fins a casa i no volem defallir a mitja corba. Dia 1 de 40.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada