Aquesta tarda, passejant vora la riera, la manta de fulles espetegava sota els meus peus. He travessat una xarxa de branques seques, invisibles, cobertes i enterrades cada tardor. Fa dies que no plou i el nivell de l’aigua és tant baix que permet deixar les petjades al ventre de la riera. He seguit el rastre d’una curiosa parella que ha tingut la mateixa idea que jo aquest matí, una persona de peus petits acompanyada del seu gran gos. Puc imaginar qui són. Aquesta senzilla aventura que hem descobert avui, l’Auró i jo, queda anotada a la llista d’opcions silvestres a fer amb els nens, segur que els encantarà anar a contracorrent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada